Tradueixo poemes,
quan vull ser un altre diferent del que tinc a dins,
que escriu poemes.
Quan vull haver nascut en una gran ciutat
abans, després o durant d’algun esdeveniment important,
quan vull haver viscut a l’Amèrica dels anys 40,
a l’Iran de l’època del Xa,
a l’esquerra del mur de Berlín,
ser descendent d’una àvia jueva que ha fugit al Canadà,
el net que porta el nom de l’avi tornat de l’exili siberià,
quan vull ser negra, groga, vermella, a ratlles,
fàcil com l’anglès,
sorollosa com el polonès,
dir amb fluïdesa el més greu com el persa...
dir-ho amb la boca d’un altre.
Jo tradueixo el dolor d’un altre,
com una vivència second-hand,
amb la ma ferma i gel al cor,
perquè el dolor m’interessa teòricament,
perquè  volia ser metge.
Jo tradueixo,
quan no m’entenc amb la llengua del que tinc a dins, que escriu.

_Traducció: Maria Ohannesian