Marcida fotografia al nostre àlbum familiar.
Dos homes d’alçada mitjana drets, alineats,
i un home vell,
un escolar,
una àvia arrugada,
i una dona jove, amb un nen als braços, un altre enganxat a la faldilla.
Els cossos, envellits per les obligacions domèstiques habituals,
palesament coberts amb indumentària de festa,                 
l’anell de noces als dits amb pudor de lleixiu,
enormes llaços als caps dels nens,
vestits envellits curosament cordats,
els cabells, raspallats, els contorns, rectes.
No conec ningú d’aquesta fotografia,
cap nas té ni tan sols una llunyana semblança amb el meu.
La vida és la seva total avinença
en posar-se tots junts davant de la càmera;
la mort, la mirada inquisitiva al pare: “Qui és aquesta gent?”

_Traducció: Maria Ohannesian