Europa –
Perquè ens entenguéssim bé
vaig aprendre algunes de les teves llengües,
encara que tu ni tan sols vas intentar pronunciar correctament el meu cognom.

A la nostra primera trobada
vaig esclatar en rialles de felicitat -com la gent de la meva terra,
i vaig rugir de dolor -per la força del costum,
i tu em vas advertir que a partir de les 22:00,
qualsevol so es considera soroll.

Europa –
tu em vas sorprendre, i jo em vaig sorprendre a mi mateixa,
de com he esdevingut més blanca i rossa que tu,
i amb quin goig vaig cridar en les teves manifestacions
contra aquests, als quals no havia votat...

Vaig veure el teu somni en les nits dels teus joves d’ulls blaus,
sang blava, passaport vermell;
els teus matins, però, mai van ser meus, Europa...
Tu vas fer l’amor amb mi, però no em vas prendre per muller...

Europa...
Tu volies de mi els contes de les mil i una nits,
però no me’n va arribar cap
de la meva infantessa plena d’esclats i clamor de guerres.

Tots els nens del meu interior han crescut...
Tots els soldats del meu interior estan cansats, Europa...
Tots els vagabunds del meu interior s’han perdut sense tornada...
He vingut a les teves faldes  per no ser ningú, per assossegar-me...

Europa, el meu cor pesa més que aquests 56 kilos,
si el teu cor, però, no es condol pel meu,
llavors també ignora el meu cos.

_Traducció: Maria Ohannesian