Al llac pantanós, rodejat de muntanyes,
jo visc amb dos o tres milions de peixos coneguts.
Els que havien sentit parlar del mar fa molt que s’han mort.
Les roques no es mouen, s’han emmotllat entre elles.
I nosaltres ens avorrim al matí,
i nosaltres ens avorrim al migdia,
fins que arriba la visita i llança una pedra al aigua.
Nosaltres, sense alè per l’emoció,  voletegem,
saltironem amunt i avall, nadem
de bocaterrosa, ballem formant un cercle,
tot serpentejant al voltant,
com una espiral, cilindre, peix.
I nosaltres ens avorrim al vespre,
Y ens avorrim a la nit...
S'obre el dia, esperem la visita.

_Traducció: Maria Ohannesian